Et convidem al museu!
L’11 de febrer, Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència, els museus de la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya obrim les portes gratuïtament per celebrar el talent científic femení.
També llancem una nova col·lecció de postals il·lustrades amb algunes de les científiques catalanes d’avui i de sempre, que són font d’inspiració.
Completa la col·lecció de postals
Què és GENIS?
La ciència no té gènere. La ciència té passió, determinació i talent. A la història, el rol de la dona a la ciència ha estat ocult o oblidat. GENIS és un homenatge a les dones científiques del passat i present de Catalunya. Aquest projecte, impulsat per la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya, vol donar visibilitat a aquestes figures femenines, reivindicar el paper fonamental de la dona en el camp de la ciència i inspirar a les noves generacions a convertir-se en una GENIS.
Descobreix en aquest web les heroïnes catalanes de la ciència i visita cada racó dels nostres museus per conèixer què va encendre la passió i la curiositat de les nostres científiques.
CONVERTEIX-TE EN UNA GENIS
I DESPERTA LA CIENTÍFICA QUE HI HA DINS TEU
GENIS que han deixat empremta
LOURDES CASANOVAS
DOCTORA EN PALEONTOLOGIA
Paleontòloga pionera en l’estudi dels dinosaures Pararhabdodon isonensis i Losillasaurus giganteus.
1934, Sabadell
Després d’alguns anys exercint com a professora, el 1970 va acabar els estudis en geologia, on va conèixer al paleontòleg sabadellenc Miquel Crusafont, el seu director de tesi i director de l’Institut Provincial de Paleontologia.
L’any 1975 es va doctorar amb una investigació sobre mamífers que vivien fa 35 milions d’anys. Més tard, la Lourdes va explorar petjades i fòssils per tota la Península, des dels Pirineus fins a La Rioja, aportant descobriments remarcables.
Entre aquests trobem el Pararhabdodon isonensis i el Losillasaurus giganteus, que s’anomenen així perquè el primer es va trobar a Isona, al Pallars Jussà i el segon a Losilla, al País Valencià. Era tan reconeguda entre els seus col·legues que una espècie d’un avantpassat dels cavalls, el Cantabrotherium casanovasae, du el seu cognom com a homenatge. I així va ser com una mestra de Sabadell es va acabar convertint en una de les expertes més importants en dinosaures a la Península.
ESTEFANIA BLANCH i LLOSA
DOCTORA EN GEOFÍSICA
Especialista en l’efecte de les tempestes solars a l’entorn terrestre.
1978, L’Aldea
Des de jove que tenia molt clar que volia conèixer l’espai. Amb determinació i curiositat, va decidir estudiar Física a la Universitat de Barcelona, escollint les especialitats d’Astronomia i Geofísica, convençuda que els coneixements sobre la Terra també podrien aplicar-se a altres planetes. Aquesta decisió va ser el primer pas d’un camí excepcional que la va portar a fer un màster en Ciències Espacials a Estrasburg i un doctorat en Geofísica a l’Observatori de l’Ebre amb múltiples reconeixements.
La seva carrera científica s’ha centrat en analitzar com les tempestes solars afecten la ionosfera de la Terra. Amb el seu treball, Estefania ha ajudat a millorar models internacionals que prediuen el comportament de la ionosfera a escala global, contribuint a l’avanç de la recerca en aquest camp . També va publicar en revistes prestigioses com Nature Communications. Tot i la seva vinculació amb projectes internacionals de gran abast, mai ha perdut de vista la seva passió per divulgar la ciència i inspirar futures generacions.
Actualment, treballa a l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya com a gestora de tecnologies i aplicacions d’observació de la Terra. Dona suport en el disseny de les missions espacials catalanes i impulsa l’ús de dades de satèl·lit, contribuint amb el seu coneixement al desenvolupament de l’estratègia NewSpace de Catalunya. Però, per sobre de tot, sempre ha defensat la importància de combinar la seva carrera professional amb les arrels al territori, demostrant que des de les Terres de l’Ebre també es poden fer grans coses en el món de l’espai.
CREU CASAS I SICART
CATEDRÀTICA EN BOTÀNICA
Pionera en l’estudi de molses a Catalunya i Espanya.
1913 – 2007, Barcelona
Filla de jardiner, va créixer al barri de la Clota d’Horta envoltada de plantes. Ja de petita, va despertar un amor profund per la natura. Aquesta passió, unida al suport de la seva família i l’ajuda del mecenes Rafael Patxot, li va permetre estudiar Farmàcia en una època en què moltes dones encara no tenien accés a l’educació superior,
Durant la seva carrera, es va convertir en pionera i referent en diversos camps. Va ser la primera dona professora a la Facultat de Farmàcia i la primera catedràtica de Botànica a l’Estat Espanyol.
La seva investigació es va centrar en els briòfits, un grup de plantes poc conegut, però transcendentals i fascinants. Gràcies a ella, la ciència espanyola va fer un gran salt endavant, amb més de 200 publicacions sobre molses i hepàtiques i la creació d’un impressionant herbari de 65.000 exemplars.
Va ser la primera a presidir institucions com la Societat Espanyola de Biologia i la Institució Catalana d’Història Natural, i fins i tot hi ha dues espècies vegetals que duen el seu nom: Acaulon casasianum i Orthotrichum casasianum. Va rebre nombrosos reconeixements, com la Medalla Narcís Monturiol i el Premi Nacional de Recerca, i fins i tot la biblioteca de la Facultat de Farmàcia porta el seu nom.
La ciència està plena d’oportunitats! Amb curiositat, passió i determinació
podràs convertir-te en una autèntica GENIS!
Seguiu-nos i estigueu al dia de les activitats que organitzen
els museus de la Xarxa i de l’arribada de noves GENIS.
Ens veiem al museu!